Reflexió i valoració final

Ara que arribem al final és bon moment per mirar enrere i avaluar COM hem arribat fins aquí i QUÈ hem après pel camí.

Dic “hem” perquè el camí ha estat conjunt amb tot el grup “Edu-Makers”.

Començo pel final, el QUÈ hem après:

  • Hem après a fer funcionar diferents eines. Entre totes en coneixíem la majoria i la que ja la sabia fer anar li explicava a l’altra que no en tenia ni idea. Ens hem sabut donar marge per assimilar el seu funcionament i hem tingut paciència per veure com una altra ho feia malgrat que potser la que ja sabia fer-ho ho hagués fet molt més ràpid.
  • Hem comprovat que hi ha eines que ens pensàvem que ens anirien molt bé però que les hem acabat deixant una mica oblidades i d’altres que no hi confiàvem tant que les hem fet servir molt i ens han estat molt útils.
  • Hem sabut des de bon principi comunicar-nos amb respecte i hem après a cedir en la presa de decisions a l’hora que acceptar-les.
  • També hem pogut verificar que és completament possible tirar un projecte endavant fent servir l’entorn virtual i treballant de manera asíncrona.
  • I hem reflexionat que en aquest ofici és molt important tenir una bona presencia a les xarxes per poder-se donar a conèixer alhora que aquesta presencia ha d’encaminar-se cap allà on nosaltres desitgem anar i no pas fer les coses a la babalà.

Crec que totes aquestes coses que hem après ens serviran per ser unes futures dissenyadores gràfiques valentes i amb empenta.

Respecte al COM hem arribat fins aquí, cal dir que ha estat gràcies al grup que hem fet. Les Edu-Makers hem treballat de manera molt unida i amb molt bon ambient. Gràcies noies per haver fet fàcil un camí que de no haver estat per vosaltres hauria pogut ser molt costerut!

Pinterest Edu-Makers Pinterest Anna 

Listly Edu-Makers  /  Lisltly Anna 

Enllaç del Site

Presència a la xarxa

Riscos de les xarxes socials… compensa?
 
A l’assignatura de ReCom del grau de disseny i creació digital que estic estudiant ens han llençat un repte en forma de reflexió. Cal que analitzem la nostra petjada a les xarxes socials i de quina manera ha d’impactar en nosaltres o la nostra activitat. M’apunto al repte! Som-hi!
Començo, com demanen, amb una cerca a internet usant el meu nom. Ells ho anomenen “egosurfing”. I què és el que em trobo? Que els resultats són els que esperava. Per què? Doncs perquè no sóc gaire activa a les xarxes socials. Per tant, la poca informació que apareix sobre mi a internet (bé, usant el motor de cerca de Google) té a veure amb aquesta activitat que he tingut durant els últims anys: poca. Alguna imatge compartida a twitter i, especialment, coses que permeten identificar que estic cursant el grau que comentava i la Universitat a on ho realitzo. Ràpidament s’encén en mi el record d’un vídeo que vaig veure ja fa uns quants anys.

https://youtu.be/j-tFoYNHi1w

Si més no, és força curiós i potser es focalitza en alguns casos en els quals els usuaris de les xarxes no tenen en compte la seva privacitat en l’ús que en fan… Però igualment no s’hauria de menystenir el significat del vídeo anterior: les xarxes socials (o internet) poden ser perilloses si no se’n fa un ús racional. Quina importància té l’educació en aquest tema! Cosa que em porta a buscar una resposta o un motiu pel qual la meva presència és escassa: la meva professió actual.
Sóc mestra de primària i la meva activitat no necessita la meva presència a la xarxa. Si bé és cert que alguns professors i mestres s’hi posicionen, com a treballadora pública, en cert sentit, no he necessitat massa l’ús de la xarxa per cerca de feina o perquè algú conegui la meva feina. Però què hi diria un professional d’un altre ram? Que és vital! I aquí, crec, radica el quid de la qüestió. Si volem viure d’aquesta nova professió per la qual estem preparant-nos cal estar present a la xarxa. L’audiència ha de conèixer el nostre treball i aquesta audiència, avui en dia, es troba principalment a la xarxa… Què pot implicar l’ús de la xarxa sense consciència de la nostra privacitat? En una publicació de la nostra vida a la xarxa i que tothom pugui trobar-nos-hi exposats, fer-nos un seguiment o, senzillament, una pèrdua de privacitat en la nostra vida que alguns poden no voler assumir.
De nosaltres depèn, amb ajuda de l’educació, que el futur no esdevingui quelcom com el que es veu al vídeo de l’article.

 


Imatge de capçalera: https://www.flickr.com/photos/bitsfrombytes/43617178595

 

Capçalera d’Edu-Makers

Titol: Working tools on a special belt for children’s games  (foto original)

Autor: Marco Verch

Llicència: Creative Commons 2.0 (Attribution required) (llicència).

Imatge extreta de: https://www.flickr.com/photos/30478819@N08/45614646222

 

 

Després de fer individualment una selecció d’imatges que podrien sevir com a capçalera del projecte grupal d’Edu-Makers, finalment em quedaria amb la imatge que he posat en aquesta entrada.

Per cercar aquesta imatge he anat a la pàgina de https://www.flickr.com i allà hi he cercat “build” i m’ha portat a una altra foto que també està al taulell. Una vegada allà com que l’estètica de la foto m’agradava molt, he entrat a l’autor i remenant per les fotografies de l’autor he trobat la fotografia.

En el nostre grup ens hem centrat en el moviment Maker a les edats d’infantil i primària, per aquest motiu considero que la imatge defineix molt bé el que volem transmetre el nostre grup. Per un cantó hi ha les eines amb les quals podrem experimentar i elaborar coses, però per altra banda, són eines de joguina, fet que deixa clar a qui anirà destinat el nostre projecte.

La imatge em transmet molta alegria pels seus colors i es veu molt clara i ben definida. De totes maneres, us deixo la meva recol·lecció d’imatges personal per al projecte. Taulell de Pinterest